El per què del control del poltre en els seus primers mesos de vida:

Els diferents ossos que componen l’esquelet del cavall tenen dues parts ben diferenciades que s’anomenen epífisis (cadascuna de les extremitats dels ossos llargs que s'uneix a la part mitjana o diàfisi per un cartílag) i diàfisis (el cos o part mitjana dels ossos llargs, porció compresa entre els dos extrems o epífisis). El temps que tarden a tancar-se les epífisis de creixement varia segons cadascun dels ossos.

Per exemple, a les extremitats anteriors, veurem que:

L’húmer distal tarda de 6-9 mesos, l’húmer proximal de 18-30 mesos, el radi distal de 20-24 mesos, el radi proximal de 24-30 mesos, el cúbit proximal de 24-36 mesos, el carp ni un dia, el metacarp distal de 8-12 mesos, el P1 de 6-9 mesos, el P2 de 3-6 mesos i el P3 ni un dia.

I a les extremitats posteriors veurem que:

El fèmur distal tarda de 24-36 mesos, el fèmur proximal de 24-36 mesos, la tíbia/peroné proximal de 9-12 mesos, la tíbia/peroné distal de 17-24 mesos, el calcani ni un dia, el metacarp de 8-12 mesos, el P1 de 6-9 mesos, el P2 de 3-6 mesos i el P3 ni un dia.

Els podòlegs de cavalls, per tant, podem millorar l’aplom i modificar-lo si cal amb un retall correctiu del casc o una ferrada correctiva per aconseguir el millor aplom del cavall de cara al seu futur i a la seva vida útil evitant mals pitjors. Sempre dins aquest període de temps on encara no està del tot ossificat i, per tant, és moldejable.

Per això, és tan important que el ferrador porti un control regular del poltre els seus primers mesos de vida.

El dibuix A és la superfície palmar amb ferradura

El dibuix B es refereix a la superfície palmar sense ferradura d'una mà esquerra

1- Vora basal o palma de la muralla. 2- Làmines de la muralla (insensibles). 3- Angle de la muralla. 4- Barres. 5- Palma (en els anteriors) o Planta (en els posteriors). 6- Angles de la palma. 7- Línia blanca. 8- Punta de la renilla. 9- Pilars de la renilla. 10- Llacuna central. 11- Llacunes laterals de la renilla. 12- Candau. 13- Pinça. 14- Quartes parts, laterals. 15- Quartes parts, medials.

El dibuix C és recull la superfície plantar del cori podal sense el casc d'un peu

16- Cori periople. 17- Cori coronari. 18- Cori laminar. 19- Cori de la renilla. 20- Cori de la palma.

En els dibuixos D, a dalt es mostra una mà i a sota un peu

En el dibuix E mostra el perfil del cori podal també sense el casc

21- Perfil del casc.

El dibuix F correspon al perfil del peu, per poder apreciar la disposició òssia interna

22- Primera falange (quartilla). 23- Segona falange (corona o os coronari). 24- Tercera falange (os podal o coixinet). 25- Cartílags laterals de la tercera falange. 26- Os sesamoide distal (navicular). 27- Primera articulació interfalangiana (interfalangiana proximal). 28- Segona articulació interfalangiana (interfalangiana distal). 29- Zona pilosa.

En el dibuix G recull una secció sagital del peu

30- Pell. 31- Tendó extensor digital comú. 32 - Càpsula de l'articulació interfalangiana distal. 33- Càpsula de l'articulació interfalangiana proximal. 34- Periople. 35- Muralla del casc. 36- Lligament navicular distal. 37- Coixinet plantar. 38- Lligament suspensor del navicular. 39- Tendó flexor profund. 40- Beina sinovial digital. 41- Lligament sesamoide distal o inferior (suspensor). 42- Bursa podotroclear.

Quan parlem d’aploms ens referim a l'alineació de les extremitats dels cavalls respecte a una línia imaginària. Un cavall amb les extremitats en equilibri tindrà un desplaçament més segur.

Els aploms poden presentar desviacions cap als costats, cap endavant o cap enrere, per regions aïllades o en conjunt.

Conformació dels aploms de perfil

Les figures A i F són el reflex d'una perfecte conformació. A partir d'aquí anem veient diferents variacions.

La fila superior de l'A a la E són els membres anteriors

La plomada es col·loca a la punta de l'espatlla —articulació escapulo-humeral (4)— i es deixa caure en línia recta cap al terra. Per començar l’avaluació, la plomada no s'ha de moure i ha de caure deu centímetres per davant del nucli d'un animal normal o amb bons aploms, si no és així, llavors presenta una mala conformació o defectes en aploms del membre anterior. Això és bastant seriós, ja que els cavalls sostenen el 60% del seu pes corporal amb els membres anteriors.

Plantat del davant (C): Se l’anomena d'aquesta manera quan el casc del cavall cau a menor distància dels deu centímetres reglamentaris o toca la plomada. Aquest defecte desvia el punt d'equilibri —el centre del casc— i el major suport estarà en els talons. Aquest fet porta com a conseqüència que els músculs flexors, i els lligaments i tendons de la regió, es trobin sempre tensos i, per tant, cansats.

Passats del davant (B): Se li diu així quan el casc es troba a més distància dels deu centímetres reglamentaris. En aquest cas el cavall es veu inclinat cap endavant, arrossega les pinces dels cascos anteriors i és possible que ensopegui amb freqüència.

“Bracicorto” o “emballestado” (E): El genoll queda per davant de la línia aplomada. En aquest cas els músculs extensors realitzen un esforç més gran i constant, els cavalls es fatiguen ràpidament i poden patir caigudes amb facilitat. Generalment, aquest defecte el presenten cavalls vells que han treballat durant molt temps sobre terrenys durs.

Genolls de carner (D): El genoll cau per darrere de la línia aplomada, els ossos del genoll realitzen més treball i els moviments de l'animal són maldestres i molestos per al genet.

La fila inferior de la F a la K són dels membres posteriors

Una mala conformació dels membres posteriors no és tan greu en els animals, ja que aquests membres només carreguen el 40% del pes corporal i el seu objectiu és brindar propulsió i impuls a l'animal.

La línia aplomada parteix  de la punta del maluc (9) —articulació coxofemoral—, passa per davant i paral·lela a la canya i a la garreta, i divideix en dues parts iguals el casc (11) (F).

Plantat de darrere (G): La línia aplomada cau per davant o per sobre de la pinça del casc, així que els músculs extensors pateixen un cansament constant. El caminar és maldestre i es perd potència en l'impuls.

Passats de darrere (H): La línia aplomada cau per darrere del casc, sobre els talons. En aquest cas l'animal perd el centre d'equilibri, així que s'exerceix major esforç sobre la sofraja. La posició cansa l'animal i els seus passos són molt curts.

Pando (J): La sofraja se situa per darrere de la línia (13), mentre que el peu s'avança una mica repecte a la vertical (9-11). Aquesta conformació imposa un esforç i desgast excessius dels ossos de la sofraja, i dels lligaments i dels tendons de la cama i garreta.

Estaquillat (K): La sofraja es situa per davant de la línia (9-11), pràcticament per sota del maluc, mentre que la canya està gairebé vertical. Aquesta conformació pot augmentar considerablement la velocitat de l'animal.

El control del poltre

El casc del cavall

Els aploms del cavall

Roger

Vilarrasa


Membre de l’Associació de Ferradors de Catalunya

amb el títol europeu de la E.F.F.A

(European Federation of Farriers Associations)

Quan parlem d’aploms ens referim a l'alineació de les extremitats dels cavalls respecte a una línia imaginària. Un cavall amb les extremitats en equilibri tindrà un desplaçament més segur.

Els aploms poden presentar desviacions cap als costats, cap endavant o cap enrere, per regions aïllades o en conjunt.

Observació de front completa (membres anteriors, fila superior)

Hem de prendre com a base una línia vertical que parteixi de la meitat de l'avantbraç i divideixi tot el membre en dues parts iguals. (A)

Tancat del davant (F): S’anomena d'aquesta manera quan els membres queden dins de la línia aplomada. En aquest cas el cavall perd velocitat, estabilitat i el peu es trobarà sotmès a esforços anormals. Les quartes parts medials es desgasten molt més, la muralla del casc queda molt predisposada a esquerdar-se, i la palma a patir contusions.

Obert del davant (E): Els membres queden fora de la línia aplomada. Amb aquest defecte de conformació l'animal és molt més estable, però el seu caminar és lent.

Observació de front per regions:

Tancat de menuts (C): La garreta passa per dins de la línia aplomada i hi pot haver un frec entre els dos membres que ocasioni  ferides i contusions.

Esquerrà (D): La pinça del casc cau fora de la línia aplomada, i només el genoll es troba arquejat cap a dins. Quan es diu que és tancat de genoll o té genolls de bou (C), és que el genoll i el garró es troben desviats medialment, arquejats cap a dins, mentre que el peu manté una posició correcte respecte de l'eix vertical. En ambdós casos es produeix una forta tensió sobre les regions inferiors del membre, molt especialment sobre els lligaments de la cara interna del genoll.

Estevat (B): Si els dos peus convergeixen o bé els genolls es troben arquejats cap a fora, es tractaria d'un animal buit de genolls, conformació que és bastant rara. Ambdues conformacions condicionen un contacte desigual del peu amb el terra i, conseqüentment, un increment en el desgast de les quartes parts laterals i la disminució en el de les medials. També els lligaments de la cara lateral del genoll estan sotmesos a una major tensió, mentre que els ossos de la cara medial pateixen una major compressió.

Observació per darrere completa (membres posteriors, fila inferior)

La línia aplomada es col·loca a la punta de l'anca fins a terra per dividir el membre en dues parts iguals, i toca la punta del tars. (G)

Tancat del darrera (H): Els membres queden per dins de la línia aplomada. En aquest cas els músculs de l'àrea es debiliten i la grupa es mostra estreta. Generalment aquests cavalls no suporten exercicis forts i són poc estables.

Obert de darrere (K): Els membres queden per fora de la línia aplomada. Els moviments en aquests cavalls són lents a causa d’un excessiu desenvolupament muscular. No obstant, el resultat és que l'animal esdevé molt estable i potent. Aquesta característica es busca en femelles per a criar perquè pot afavorir el part.

Observació de darrere per regions; aquests defectes són poc freqüents:

Tancat de garrons o sofrages de vaca (J): Els tarsos queden per dins de la línia aplomada, la debilitat dels seus membres és marcada i presenta poca resistència a l'exercici. Amb el temps, la tensió que ha de suportar el tars es resol en la formació d'un esparavan.

Obert o buit de garrons (L): Els tarsos passen per fora de la línia aplomada i hi ha major pressió sobre la part externa del tars. Es troba subjecte a un esforç inusual, amb allargament dels lligaments de la seva cara lateral, mentre que els ossos medials es troben comprimits.